atthina - blog
-
8
May 21, 2018
De quan la indiferència i el silenci et parlen a crits. Del dol, del rebuig, de la decepció.
De quan és prou oportuna una distància, i còmode, i fàcil.
És fàcil donar,
tan fàcil com perquè ho puguis arrabassar amb un espetec de dits.
-
*
May 9, 2018
Mai t’ho he dit però t’estimo.
-
[Mallorca]
February 1, 2018
Això és de vera.
-
[bruges & ghent]
January 23, 2018
-
[a casa]
January 15, 2018
Mai hagúes imaginat que aquell silenci incòmode del qual m’estava alimentant a base de bé, arribaria a convertir-se en aquell silenci tan indescriptible. Que bonics els silencis quan ho són, però que putes quan no ho són. Després de tot, una petita part ha deixat d’ésser donant pas a un…